lunes, 13 de agosto de 2012

Impressions Olímpiques I:


Ahir mentre mirava la gala de tancament dels jocs des d’un bar de Trafalgar Square amb bona companyia vaig adonar-me de com d’afortunat he estat aquestes tres últimes setmanes. Al so de Queen anava veient cares que durant unes setmanes m’havien estat familiars, el porter de hockey obsessionat amb l’olivada, el marxista que sempre et preguntava com t’havia anat el dia, aquella atleta chilena que sempre li foties el conyàs...

 Et passes unes setmanes vivint les notícies des de la primera línia, escoltant titulars de la boca de herois nacionals; i en molts casos la conversa de 2 minutets que acabes de tenir amb en Manu Ginobili o amb una medalla d’or et sembla d’allò més normal. Al final et sembla tan normal veure personalitats, que un servidor s’atreveix a dirigir-se a la princesa Letizia, dient-li “No, Letizia, hazme caso, este pan es basura, coge el de la otra cesta” . Per sort, aquesta vegada no vaig dir-li mossèn a ningú (això un altre dia ja us ho explicarè).

 Avui volia fer un mini-homenatge al grup que m’ha caigut més simpàtic d’aquestes olimpíades: l’equip espanyol d’hockey herba. Si s’haguès de posar un himne al equip d’hockey herba seria La gent normal de Manel. Els jugadors d’hockey del equip espanyol són en la seva majoria bona gent de Terrassa fets d’aquella pasta de la gent normal que treballen o estudien, miren l’APM, mengen tortell per Sant Joan, no porten arracades, ni tatuatges, que donen les gràcies i diuen si us plau i que fan esport sense depilar-se les cames. Em podria allargar explicant anècdotes sobre el grupillo en qüestió, però simplement volia constar que els Litus Ballvès, Quicos Cortès, Marc Sallès, Pols Amats and Co m’han fet venir ganes de seguir aquest esport tan llunyà per un gironí; i m’han demostrat que pots ser esportista d’elit, i no ser imbècil Pau Gasol.


1 comentario:

Anónimo dijo...

És que Terrassa és Terrassa. Els de Girona també sou bona gent, però.