Hi havia una vegada un partit que no tenia idees, ni ideals, ni iniciativa, era un partit que treia vots gràcies a la mala gestió, poca preparació i inoperància del altre partit dominant, així com d’una massa ressentida que anhelava i somiava amb règims passats. Aquest partit sense idees es vestia sota uns ideals pseudocristianodemocratics que se’ls passaven per la pedra, les seves accions es basaven en l’insult, el menyspreu i rebuig a totes les propostes del partit al govern, certament en la seva majoria pèssimes.
Era un partit de dretes. Els partits de dretes molt més que els d’esquerra no saben cap a on anar, per començar perquè els fa por reconèixer que són de dretes, en segon lloc perquè la dreta no sap ni ella mateixa què vol dir ser de dretes i tercer perquè tot i voler tenir una esperit popular se sol envoltar de petits grups elitistes i classistes allunyats dels autèntics problemes socials. Era d’aquells partits que anomenem la dreta rància allunyats d’aquella dreta europea i pragmàtica com la d’Angela Merkel (es podria discutir, ho sé).
Evidentment els partits estan formats per persones i són les persones les que formen el partit físicament i ideològicament; en un partit però tan pobre ideològicament quin interès hi ha en formar-ne part? Les ànsies de poder. Anteriorment no sé si ho recordeu quan hi havia baralles al partit era per temes ideològics com per exemple les lluites verbals entre els eurocomunistes i els comunistes-soviètics amb plena guerra freda en els nuclis dels partits comunistes europeus. El que passa ara és que com no hi ha ideals ni ideologia entrem en unes lluites buides focalitzades únicament en l’obtenció del poder, fet que les fa més perilloses. En el partit que hem esmentat també passava i passa això. A molta gent els xoca una crisis política en aquest partit, però no ho és i menys si es diuen Partido Popular.
Era un partit de dretes. Els partits de dretes molt més que els d’esquerra no saben cap a on anar, per començar perquè els fa por reconèixer que són de dretes, en segon lloc perquè la dreta no sap ni ella mateixa què vol dir ser de dretes i tercer perquè tot i voler tenir una esperit popular se sol envoltar de petits grups elitistes i classistes allunyats dels autèntics problemes socials. Era d’aquells partits que anomenem la dreta rància allunyats d’aquella dreta europea i pragmàtica com la d’Angela Merkel (es podria discutir, ho sé).
Evidentment els partits estan formats per persones i són les persones les que formen el partit físicament i ideològicament; en un partit però tan pobre ideològicament quin interès hi ha en formar-ne part? Les ànsies de poder. Anteriorment no sé si ho recordeu quan hi havia baralles al partit era per temes ideològics com per exemple les lluites verbals entre els eurocomunistes i els comunistes-soviètics amb plena guerra freda en els nuclis dels partits comunistes europeus. El que passa ara és que com no hi ha ideals ni ideologia entrem en unes lluites buides focalitzades únicament en l’obtenció del poder, fet que les fa més perilloses. En el partit que hem esmentat també passava i passa això. A molta gent els xoca una crisis política en aquest partit, però no ho és i menys si es diuen Partido Popular.
