Davant realitats inqüestionables com que el Barça és el millor equip del món, que en Guardiola és mestre de mestres amb molts de sentits (aprofito l’espai per fer propaganda del grup del facebook A mi també m’agrada com vesteix en Pep Guardiola) i que Pepe definitivament és la reencarnació del “millor” Fernando Hierro la gent a de parlar de futbol obrint nous temes. Aquest fet juntament amb la xiulada al himne de Espanya i l’aparició de banderes radicals i separatistes en les celebracions del Barça per les diferents celebracions dels triplets va obrir l’altre dia a la meva resi (Sí, CMU Pedralbes) un debat a petit comitè sobre la politització i catalanització del Barça.
Jo com a persona tímida i reservada que sóc vaig callar la meva opinió, per expressar-la més tard en aquest meu humil bloc. I quina és la meva opinió? Evidentment el Barça és i serà un instrument i una institució del i per el catalanisme- Ah! Però és que a Valladolid i Murcia hi ha penyes i gent del Barça- Sí, i del Madrid i no per això el Madrid deixa de ser un equip de fills de pare verge.
El Barça és i serà sempre un element més de la identitat catalana, i això es demostra en molts aspectes: primer en la massa de senyeres i estelades al camp i en segon lloc en el fet que molts veiem el Barça com una forma que tenim de dir el món ¡Sí, Catalunya existeix! I això ja no és d’ara, molts sabem que en el temps de Franco molta gent veia el Barça com la única forma de exercir o fer acte de resistència o catalanitat amagada.
El més fort i indignant de tots és que els que més neguen aquesta realitat és perquè en són molt conscients i els puteja: El Mundo, el franquisme, la Cope... Si no com s’explicaria els escandalosos arbitratges durant el Franquisme en contra del Barça, l’afusellament del president del Barça al final de la Guerra Civil, l’atac directe per part d’alguns mitjans en contra la figura de Joan Laporta i alguns jugadors per expressar la seva opinió sobre Catalunya (El cas més recent poder el de Titi Henry), o un periodisme clarament anticuler.
Així doncs, no ens em de reprimim catalans culers, tal i com fa el president Laporta, i tractem el Barça com el que és, el millor club del món i una entitat catalanista tan o més important que Omnium Cultural o Horitzó Nacional (...).
