Estimat Jordi,
Recordo que fa dues setmanes varem estar parlant sobre art i literatura. Tu constantment renegaves sobre tals disciplines al•legant la superficialitat, inutilitat i poca profunditat d’aquestes. Exhortaves grans elogis a favor de llibres útils i seriosos, sobre per exemple primers auxilis per quan un nen s’empassa un tap de suro, així com llibres d’economistes i teòlegs. Però no d’art i literatura, aquella gran inutilitat.
No m’ho podia creure com et pixaves en les partitures de Chopin, en el llenços de Veermer i en els contes de Voltaire. L’astorament del moment em va deixar sense resposta i no se’m ocorregué altre cosa que riure. Hores més tard, passada l’estupidesa del moment mentre et musculaves o et prenies “anfetas” per tonificar el doble em vaig prometre que t’explicaria el per què has d’aprendre a gaudir de l’art.
Jordi, Déu ens dota, com tu saps millor que jo, de quelcom que ens fa diferent als animals apart de la capacitat per treure’ns el carnet de conduir. Aquest quelcom, s’expressa de múltiples formes, com per exemple en unes habilitats creatives que ens han permès aconseguir cura a tants mals, en una racionalitat que ens ajuda a veure més enllà d’un present immediat o una intel•ligència emocional que ens permet canalitzar impulsos i sentiments etc. El desenvolupament d’aquestes expressions d’aquest quelcom que ens diferència dels animals ens humanitza, exalten la raça humana i, per què no dir-ho, ens acosten a una perfecció de la que només els homes poden arribar a ser conscients, la qual alguns anomenen Déu.
Una expressió d’aquest quelcom que ens diferència dels animals és l’eterna busca de la bellesa absoluta. Aquesta bellesa la podem trobar a través d’escenes del Setè segell d’Ingrid Bergman, així com a través de una escultura de Rodin. Desenvolupar la sensibilitat artística a través de la música buscant la bellesa i el missatge del so o de la literatura gaudint de l’harmonia de les paraules i la força dels mots ens fa més humans i ens ajuda a acostar-nos més a la perfecció. Sincerament, crec Jordi que tant tu com jo hauríem d’admirar la gent que plora en una òpera o que es pot passar tres hores davant de Las Meninas gaudint-ho.
Sé que l’únic que busques en una cançó és que et doni “bon rollo”, però creu-me que tot i la grandesa de la música atròfia-cervells de Matinee has de donar una oportunitat a altre tipus de musica i a l’art en general.
Segurament quan llegeixis això em vindràs a buscar a la 72 i ens insultarem. Sé que l’escrit en si és força dolent i que gairebé no t’haurà canviat, però només que hagi aconseguit despertar-te aquell esperit artístic que sé portes dins, valoris Shakespeare i deixis de parlar de John Lennon i Bob Marley com aquells fills de puta, hippiosos, vividors; haurà valgut la pena.
Ens veiem per sopar,
Ignasi
