En Marc estava assentat a classe davant de dret laboral davant el seu petit portàtil. Ulleres negres prada, samarreta negra i ajustada pròpia del adn del seu look i una barba de 4 dies que l’hi era impròpia. Filtrega amb el facebook mentre agafa apunts, sí, d’una assignatura de merda. És divendres, un dia emocionant per la plebs, però no pel grup 1 de 3er de Dret a la UPF, en Marc ha d’entregar dues pràctiques. És conscient de què significa això, una nit llarga d’estrès i emocions fortes. En Marc sap que les dues pràctiques són d’assignatures de merda, d’assignatures que no li canviaran la vida, sap que tot i entregar pràctiques mediocres (que no suspeses) pot continuar optant al excel•lent. Ho sap, però tot i això en Marc dóna una transcendència a les pràctiques pròpia de la prèvia d’un Barça-Madrid; picarà la taula amb aquell signe de ràbia que el caracteritza, s’indignarà amb en Cesc com aquell qui protesta un fora de joc inexistent per una puta potestat reglada, parlarà amb la Laia amb aquella veu de nínxol de la mort per confirmar els transcendentals articles de la pregunta 4. Es farà una cigarreta per agafar aire, serà per les 12 i anirà a dormir a les 3.30 (No, no és una exageració), però és que hi ha 0.3 punts de tributari en joc.
Però deixem-nos de romanços i continuem amb el nostre personatge. Escolta la lliçó de laboral amb una mirada d’innocència, sap que el dret laboral és com la bossa d’enciam del final de la nevera, està allà però això que s’ho mengin els hippies. Sent una barreja de llàstima- ràbia pel professor de laboral un home intel•ligent que va decidir fer-se sindicalista i doctor amb dret laboral, en Marc mai a entès la gent que compra una bici pel mateix preu que un cotxe. I esternuda, aquell esternut que repica per totes les parets i que obliga a paralitzar la classe durant 2 segons, el professor el mira amb ulls oberts i el serrell més aixecat. I continua la classe.
Anirà al pis amb bicicleta, si? Segur? Sí, el neoliberal radical d’en Marc té un cor, i molt abans que liberal és pragmàtic. Sap que amb menys de dos anys penjarà la bicicleta i aprofita aquesta experiència verda ara que no té perquè duu americana i corbata. En Marc sap que el moviment verd és com una síndria, enarbolen una bandera verda per fora però en el fons i interiorment continuen sent uns rojos comunistes de tota la vida, somiatruites.
Diuen que si els borregos i curts volessin no es veuria el cel, però clar, algú ha de conduir el metro. En Marc murri, ni ho afirma ni ho desmenteix; ell indiferent a aquest fet dormirà tranquil perquè en aquest país amb tants borregos i curts com a mínim ja no governa ni un borrego, ni un curt. Governa l’Artur Mas i ell dorm tranquil perquè un nou sol brilla sobre Catalunya.
->Piazza, New York Catcher de Belle & Sebastian
pd/ Era de mínims després del post d'ahir
pd/Merci Marc
