Cert i innegable és que al estat espanyol vivim en una democràcia jove. No estem acostumats a decidir, ens agrada trobar enemics i la lluita d’oposats i ens embriaguem amb una llibertat recent descoberta. Exemples, en tenim a patades, des de canals de televisió que insulten gratuïtament a tothom qui pensi diferent, passant per partits que actuen en pro de les estadístiques i acabant per violència gratuïta no condemnada.
Dit això, m’agradaria comentar una cantarella que sento escoltar des de fa un anyet i que s’ha sentit amb més força des de que el PP va guanyar les eleccions per part de l’esquerra més sectaria-que no tota l'esquerra. Estic parlant d’aquella invocació a la democràcia real, com aquella democràcia on el que s’hi veu representat no és el vot de la ciutadania expressat democràtica i pacíficament cada 4 anys, sinó aquella on el que es veu representat és l’acclamatio, la elecció a viva veu i en massa. Tals esquerres entenen que el sistema democràtic liberal està caduc al no poder assolir les necessitats socialitzadores que impliquen els nous problemes del segle XXI i al impedir la unanimitat que implícitament reclamen.
Tal plantejament de la democràcia no és nou. Criptomnèsicament, o no, el fet és que els amics de la #DemocràciaReal no han fet més que adaptar la idea del Estat Total de Carl Schmitt al Segle XXI. Tal fet no deixaria de ser indiferent si no fos perquè Carl Schmitt fou l’ideòleg i justificador moral de la pujada del nazisme i feixisme italià; i que els justificà exactament sota les mateixes proclames amb les quals ara es vol reformar la democràcia o s’ocupà Plaça Catalunya.
M’agradaria, per acabar fer pensar a tots aquells joves d’esquerres que s’han autoproclamat defensors de la democràcia; que s’adonin que més enllà de la atractiva estètica revolucionària que porta l’esquerra hi ha, en l’aspecte de la regeneració democràtica, un compartiment d’idees amb unes persones les quals ja sabem les seves conseqüències.
-->Escoltant Youth de Matisyahu
No hay comentarios:
Publicar un comentario