A les últimes eleccions catalanes, i a les estatals tot apunta cap a la mateixa direcció, és innegable la pujada del Partit Popular a Catalunya tot i continuar amb el seu discurs de despreci cap al país i les seves institucions. Les raons d’aquest augment clarament les podríem separar amb dos: Una primera, la paupèrrima gestió del PSOE; i segona la baixada de to del discurs del Partit Popular.
El Partit Popular tradicionalment ha estat un partit de gent de tradició humanista cristiana, ben estants, que se sentien espanyols; en altres paraules, gent que no se sentia incòmode amb el franquisme i que s’ha reinventat. El perfil del antic votant del partit popular tenia entre el seu públic tan notaris de Jaén , com empresaris catalans amb noms inventats com José Canals de Rocamora que ni ells, ni els seus pares no veien clar tot el tema català.
L’elitista perfil anterior molava, però excepte a la República independent de Pedralbes, no donava per molts vots pel que el Partit Popular no va tenir més remei que abaixar als barris baixos, com? Rebaixant un discurs liberal, refinat, humanístic cristià i centralista espanyol, cap a un discurs de dreta cutre, molt ambigu amb temes polèmics i d’un espanyolisme que rossa la xenofòbia; passant d’uns secretaris generals de famílies importants amb grans currículums com Catedràtics amb física nuclear o grans homes de negocis i experts amb economia com Josep Piqué a...bé, a la Alícia.
Aquesta baixada de to, i la fàcil assimilació per part de molta gent que ho està passant malament, de consignes fàcils d’entendre com les de Garcia Albiol han fet que a municipis obrers tradicionalment feus del PSOE el Partit Popular creixi. El PP canvia i evoluciona, a un preu molt alt. A dia d’avui, piten a la causa pepera més nanos els divendres de Discoteque, que a les terrases del tennis Barcelona; a dia d’avui, tenim un PP més popular, amb menys contingut i que cutreja; compensa?
pd/Ring of fire de Johnny Cash
No hay comentarios:
Publicar un comentario