RWC'11

Homes de gairebé dos metres, de 100 quilos cada ú agafats canten el seu himne traient, a ple pulmó ànima, muscle i orgull d’un país en el seu màxim explendor. S’agafen fort, els 15, més d’una tona entre tots cantant sense complexos el God save the Queen o la Marseillaise. I davant seu...?
150 quilos embotits de negre fent ganyotes intimidadores, tensió de tot el cos només alterable per els cops que es donen els jugadors en qüestió a cames i pit en una dança que traspua intimidació i immortalitat.
Sí, amants de la èpica, l’espectacle, l’idealisme i la força bruta, quatre anys després a tornat el torneig més salvatge del món: el mundial de rugby. Vint nacions de tot el món escullen a cada partit els seus homes més forts, nobles i habilidosos per aixecar la autoestima del seu poble en un món de països grisos.
Habilitat, força bruta però noble, cor, molt de cor en pocs metres durant 80 minuts per orgullí un poble amb sang, crits llançaments de més de 40 metres, placatges a homes que semblen ossos i percussions contra parets de carn... Creieu-me aquest setembre seguiu el mundial de rugby.