
M’agrada que
sigui precisament en Vicente del Bosque qui reivindica la professió de
futbolista, per com és ell. Tot i que el salmantí, ho fa des d’un punt de vista
més professionalista crec que és important reivindicar la professió en la seva
essència. I la essència del futbolista professional i del futbol d’elit es
troba, tan a la península com a les illes britàniques, en generar llegendes,
conversa i comentaris a les tavernes on s’escolta la veu de mascle
combinada amb aroma de cigarretes, cerveza i fregits.

Sé que a dia d’avui el futbol és més net, perfumat i aristocràtic; però la pèrdua de personatges com Juanito, Migueli o Ian Rush, tan simpàtics, com icònics; fan que el futbol actual no reconegui els que un dia van elevar aquest esport en el fenomen sociològic que és avui. Poder l’aficionat clàssic i les antigues llegendes, ja no valen pel futbol actual; i tot i que ja ho diuen que aigua passada no mou molins, jo encara avui vull somiar.
--> Escoltant I'm forever blowing bubbles
No hay comentarios:
Publicar un comentario