Què és i què no és cortina de fum

Fa uns quants Nadals, en ple fred, quan més gent evita les terrasses per fumar i prefereix fumar dins els bars, el govern Zapatero va fer la llei anti-tabac. No hi havia un debat sobre el tema, es podria haver fet al estiu i gairebé ningú s’hagués queixat, però per tal d’evitar que la gent parlés de la crisis durant unes setmanes, van preferir treure la llei en ple hivern. Resultat de tot plegat, 2 setmanes de comentaris televisius, dos matins de tertúlies a forces canals, una enquesta a La Vanguardia, una manifestació marginal de taberners a València i cap partit fent bandera del tabaquisme a la següent campanya electoral. Cortina de fum.

A Catalunya, portem amb pocs anys viscudes grans manifestacions de milions de persones queixant-se de com s’està formulant la relació Catalunya-Espanya, portem igualment grans desencisos intentant solucionar la desafecció catalana cap a l’estat central ja sigui amb la revocació del estatut, amb el no al pacte fiscal, amb la negació de lleis de trasllat de competències... Així mateix, el moviment independentista ha passat de ser un moviment marginal i al marge del debat, a ser un moviment que centralitza la tertúlia dels àpats de moltes famílies i on, en ocasions, el més independentista és el pare de família. Resultat de tot plegat, grans manifestacions tan independentistes, com no independentistes –algunes més nombroses que d’altres-, mesos de tertúlies als mitjans, comentaris televisius cada dia, i la pivotació per primera vegada en unes eleccions catalanes entre sobiranistes i no sobiranistes. No cortina de fum.

Des d’aquesta perspectiva, independentment de la postura de cadascú, acusar partits o mitjans de “inventar-se” l’independentisme per tapar una mala gestió és fal·laç; i més encara quan desprès de setmanes des del fi de les eleccions continuo sentint aquesta cantarella. 

Va, Bon Nadal.   

->escoltant Eddie Vedder - Guaranteed