
A Catalunya, portem
amb pocs anys viscudes grans manifestacions de milions de persones queixant-se
de com s’està formulant la relació Catalunya-Espanya, portem igualment grans
desencisos intentant solucionar la desafecció catalana cap a l’estat central ja
sigui amb la revocació del estatut, amb el no al pacte fiscal, amb la negació
de lleis de trasllat de competències... Així mateix, el moviment
independentista ha passat de ser un moviment marginal i al marge del debat, a
ser un moviment que centralitza la tertúlia dels àpats de moltes famílies i on,
en ocasions, el més independentista és el pare de família. Resultat de tot
plegat, grans manifestacions tan independentistes, com no independentistes
–algunes més nombroses que d’altres-, mesos de tertúlies als mitjans, comentaris
televisius cada dia, i la pivotació per primera vegada en unes eleccions
catalanes entre sobiranistes i no sobiranistes. No cortina de fum.
Des d’aquesta
perspectiva, independentment de la postura de cadascú, acusar partits o mitjans de “inventar-se” l’independentisme per
tapar una mala gestió és fal·laç; i més encara quan desprès de setmanes des del fi de les eleccions continuo sentint aquesta
cantarella.
Va, Bon Nadal.