Un s’adona amb el pas del temps i parlant amb l’Aaron que “no et pots passar la vida veient la vida passar” (paraules del mestre Avellaneda). Però són exactament en aquests moments en que et planteges què vols ser, qui vols ser, què pots fer, que veig clarament que no ser que vull. Poder el fet de voler tenir 300 pretensions i idees en ment fa que tot i poder aconseguir-ne 150 mai estiguis del tot content. És irònic que escrigui això des del llit, escoltant The Libertines, el grup que probablement invita a aportar menys a la societat.

Em deia un amic que el planejar-te la vida mai a funcionat, que el que funciona és viure el present intensament. Això no vol dir fer un Carpe Diem. Segurament volia dir allò que deia en James Dean “viure cada dia amb la intensitat del teu últim dia i amb la mentalitat que tens tota la vida per davant”, però creient-te i aplicant-te de debò que tens tota la vida per davant, no com en Dean. Què comporta això? No ho sé, continuo pensant-ho.