Una altre causa de la crisis: L'apalancament

Hi ha crisis i això és evident, ara tothom en parla i en sap molt d’economia però hi ha un tema que ningú ha assenyalat com a causa i que m’animo a assenyalar: L’apalancament.

L’arribada amb massa de valors líquids (contrari de sòlid) a la nostre societat ha facilitat que la gent es deixi de preocupar pels altres i se centri en la seva llibertat, fins fa poc temps això no sé molt bé perquè sempre anava agafat de la maneta de l’autorealització, però això ja és aigua passada. L’home és lliure, tan i tan lliure que no s’ha de preocupar per res, fins el punt que hi ha gent que mira amb una cara que és l’entremig de fascinat- estranyat-(i si em permeten l’expressió)flipat a la gent que participa en ONG’s, associacions pel país, organitza trobades culturals o simplement s’apunta amb una associació que es preocupa pel medi ambient. Molta gent critica aquest tipus de fets i sigui la associació que sigui quan algun personatge li comenta a un altre que està liderant o participa d’una iniciativa de les esmentades en un 80% dels casos el que passa pel cap de la gent és:
a)I per què ho fa? Ell que hi guanya?
b)Ja tinc una cosa de la qual raja amb el amics i família
c)Tal associació o iniciativa està condemnada al fracàs
Evidentment aquest 80% desprès d’una dura reflexió de tres segons sobre tal iniciativa s’adona de la inoperància del sistema, que les solucions del col·lega són pèssimes i al veure que es tan i tan lliure reacciona d’una forma molt lògica: s’apalanca al sofà.

Aquest fenomen l’anomenarem apalancament. Però, i aquesta gent per què viu i que els fa tirà endavant? En el món, com deia fa cosa d’uns dies un teòric de la revolució del 68 a El Periódico, hi ha dos coses que són importantíssimes per la gent a dia d’avui: Fullar i fer diners. De fet aquest teòric (el qual, ja em sap greu, però no recordo el nom) es lamentava que la seva dura lluita hagués portat a la societat a aquesta llibertat sexual, lluny d’una societat amb plena llibertat de pensament lliure i caire filosòfic, sense tenir en compte tot el que realment suposava i el pensament ideològic que hi havia al darrera.

Amb això que vull dir? Vull dir que actualment tenim un grup de paràsits econòmics a la societat, els quals res té a veure el seu color, religió, ni estatus econòmic, que ens estan fen anar cap endarrera amb una actitud llastimosa.

No ens enganyem molts de nosaltres som d’aquest. Solució? Sincerament no sé quina seria, com ja he dit en algun cas les generalitzacions mai són bones, en el cas de l’apalancament tampoc. Però sincerament si algú de vostès lectores i lectors d’aquest text creu que sofreix i ens fa sofrir d’apalancament directa i indirectament que es marquí encara que sigui petits objectius a la vida, que no classifiqui la gent, que lluiti que sincerament patir una mica no va malament, estimeu, moveu el cap i el cor alhora i no us apalanqueu.

Merci.